Restaurant - Buffet lliure Cal Jesus- Caldes de Montbui

Ermita del Remei

Ermita del segle XVI que fou engrandida a principis del segle passat. Guarda la imatge de la verge del Remei, venerada de molt antic a Caldes.
L'edifici actual substitueix un simple oratori consagrat a la Verge que es va construir en un lloc on la gent tenia estranyes visions. D'aquesta forma se'ns marca un espai de culte pagà que amb el temps passà al culte cristià.
També s'hi conserva la imatge d'un Sant Crist d'ivori.

Es troba situada al Passeig del Remei

Església Parroquial de Santa Maria

L'edifici es començà a construir en el segle XVI, entre els anys 1589 - 1590. El 1622 fou obert al públic, malgrat que no fou acabat completament fins a l'any 1714.

L'església està formada per una sola nau de 51 m de llargada, 23 m d'amplada i 22 m d'altura, amb dotze capelles laterals amb arcades de mig punt a l'estil romà-bizantí del segon període.

El 1701 fou construÏda la portalada d'estil barroc, iniciada per l'escultor francès Pierre Ruppin i represa per l'escultor calderí Pau Sorell. Es considera una de les obres mestres del barroc català.

En una capella anexa es troba la imatge de la Santa Majestat, una talla de fusta policromada del Crist Majestat, d'estil bizantí i datada d'entre els segles XI i XII. Aquesta imatge fou destruïda durant la Guerra Civil, éssent cremada al mig de la plaça. El poble en salvà el cap i la imatge va ser reconstruïda el 1939.


L'Església Parroquial de Santa Maria es troba situada a la plaça de l'Església

Font del Lleó
1581

És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura.
La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps.
La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Els vilatans utilitzen encara avui dia l'aigua per diverses tasques domèstiques com cuinar els llegums, netejar...

Es troba situada a la plaça de la Font del Lleó.

Museu Delger


s. XVIII

Des del 1765 la família Delger fou propietària d'aquesta casa set-centista, de dues plantes, golfes i pati interior.
L'any 1959 Joaquim Delger i Bueno va cedir la casa pairal dels seus avantpassats, totalment restaurada i conservada, a l'Ajuntament de Caldes de Montbui.
Objectes i ambient ens evoquen temps passats i ens mostren els aspectes més quotidians de la vida d'una família catalana de classe mitjana al llarg de dos segles.

Es troba situat al carrer de Dr. Delger, al nucli antic.

Pont Romànic

1226
Pont que formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d'amplada diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que enllacen amb els marges de la riera. L'arc més gran és el que salva el pas de l'aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha una obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega. La calçada és de doble pendent, del tipus d'esquena d'ase, amb el punt més alt situat sobre l'eix de l'arc més gran.

Es troba situat al carrer del Pont, al nucli antic.

Safareig de la Canaleta

Està situat al carrer General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir al safareig s'han de baixar unes escales on també es troba la font de la Canaleta.
El safareig es va construir l'any 1929 sota la direcció Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'intepretació de l'aigua termal.
Actualment és un equipament d'ús públic i d'accés lliure els matins de dilluns a dissabte.

Safareig de la Portalera

s. XIX
Safareig d'aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L'aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui en dia es buida i es neteja diàriament i s'omple de nou durant la nit. Encara s'utilitza i l'accés és lliure els matins de dilluns a diumenge.

Sant Sebastià de Montmajor

És un nucli petit de població situat a 12 km de Caldes de Montbui, a la vessant nord del Farell, encerclat per muntanyes. La vall de Sant Sebastià conserva tot l'encant de la naturalesa, encara s'hi pot trobar aquella sensació de solitud i de pau. En aquest paratge trobem la bellíssima església romànica del segle XI perfectament conservada. A l'interior, podem admirar-hi les pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat fetes entre 1945 i 1950.
L'església és d'una sola nau amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l'absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l'extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de planta semicircular. L'absis central, presenta com a particularitat les tres façanes decorades. Destaquem la presència d'un petit campanar de torre prismàtica de planta quadrangular, amb dos pisos de finestres a cada cara.

Termes Romanes

Bé Cultural d'Interés Nacional
s II aC - inicis s. I dC
La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s'estenia per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. Fins al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular, central, d'aigua termal i, per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que fan de banys individuals.

Thermalia. Museu de Caldes de Montbui
El Museu Thermalia de Caldes de Montbui és el principal centre dinamitzador de la cultura i la tradició termal de la vila. El trobareu situat en un edifici de l'època medieval que fins els anys 70 feia la funció d'hospital i de serveis de banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior.

Thermalia és la principal porta d'accés a la història de Caldes de Montbui si voleu descobrir els encants d'aquesta vila de tradició romana i amb una sorprenent ebullició artística i cultural.

Torre de la Presó
s. XI - XII

Bé Cultural d'Interès Nacional

L'any 1102 es documenta l'existència de la muralla que envolta la vila i que s'anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L'estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d'un dels portals d'entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s'habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l'actualitat. En el portal de Vic cal destacar la localització d'altres restes de l'antiga muralla de Caldes de Montbui.

Es troba situada a la cantonada entre els carrers Major i Bigues.

Torre Roja
Jaciment arqueològic d'ample espectre cronològic que abarca des del segle V aC fins pràcticament l'actualitat. El gruix de les estructures respon a un poblat ibèric, la fase més important del qual es desenvolupa els dos últims segles abans del canvi d'era. Durant l'alta l'edat mitjana s'ocupa l'espai en forma de necròpolis potser lligada a l'ermita de Sant Miquel de l'Arn situada a escassos centenars de metres del jaciment. El nom de l'indret prové d'una torre de guaita circular construïda al punt més meridional del jaciment a finals de la baixa edat mitjana i al color vermellós de la terra de la zona.
Des d'aquesta torre s'albira en primer terme el poble de Caldes, tot seguit la plana del Vallès, l'encaix entre la serra de Marina i la Serra de Collserola per l'escotadura del riu Besòs i finalment el mar. Alhora podreu gaudir de bones vistes sobre el vessant occidental del Montseny i l'oriental de Sant Llorenç.

Farmàcia Codina

Farmàcia calderina els orígens de la qual es remunten a l'any 1810, any en que Salvador Broquetas compra un local al carrer del Forn, per ubicar-hi els seus estudis farmacèutics i obrir-hi una farmàcia. Vàries generacions Broquetas regenten el negoci, fins que al 1911 comença la nissaga Codina, família que farà fer una nova farmàcia de caire modernista i que encara avui dia, es fa càrrec del negoci.

L'antiga farmàcia modernista aviat es podrà visitar.

Parc de les Olors ( Bigas y Riells)

“Quan vam veure per primera vegada la Vall de Ros aquesta ens va captivar i vàrem saber que aquest racó del Vallès Oriental era el nostre lloc. Allí on volíem viure, el paradís on volíem que nasqués el nostre fill i on poder envellir serenament.

L’any 1994 un foc devastador va destruir el paisatge, tot va haver de començar de nou. Però vàrem poder advertir, com en pocs anys, els matolls de farigoles, espígols, romanins i altres plantes mediterrànies reconquerien els espais cremats. La força i tossuderia d’aquestes plantes ens va acostar al seu coneixement, i descobrírem tot un món: el de les olors, el de la cuina adobada amb plantes i de les seves propietats medicinals. Un món que ens acosta a l’essència de les terres mediterrànies i a un estil de vida natural. Un món que volem acostar a tothom amb el PARC DE LES OLORS.”
Pilar Comes

ESPAI NATURAL SANT MIQUEL DEL FAI

Una de les construccions més ben conservades i més representatives del gòtic català en un entorn ple de sorpreses.


Sant Miquel del Fai és un dels més antics centres turístics del país.

Ubicat sobre la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer edifici al creuar l'abrupte cinglera per l'anomenat pas de la foradada. L'església de Sant Miquel, una bonica capella construida al segle X es troba endinsada dins una balma. La segueixen un petit museu i una sala d'audiovisuals. Més endevant hi trobarem la primera cova, poc abans de l'enorme salt d'aigua del riu Tenes. Seguint per l'itinerari s'arriba a l'ermita de Sant Martí construida al segle IX. Finalment s'arriba a la cova de "les tosques".

Cim d'Àligues (Sant Feliu de Codines)

Los principales objetivos del centro son:
Dar a conocer al público que nos visita, las características y peculiaridades de estas magníficas aves, a través de las visitas comentadas que se imparten en la zona de aves, y en los vuelos en libertad que se desarrollan en un mirardor natural.

Didácticos:

Con el objetivo de conseguir la sensibilización y respecto de la Naturaleza, hemos creado unos programas educativos dirigidos a grupos de escolares que nos visitan. Nuestra labor con estos grupos se centra especialmente hacia las aves rapaces, sin olvidarnos del resto de elementos que forman el ecosistema y su relación.

Los contenidos trabajados con los grupos escolares, se adaptan siempre a la edad de los alumnos, y se complementa con cuadernos de trabajo elaborados según cuatro niveles de comprensión.